La vida en família, les relacions entre consanguinis, entre membres d’una mateixa ètnia, etc., suposa compartir la vida, el temps, la cultura i, sobretot, els béns materials, amb les persones. Entre bons germans, sempre es té cura que el més dèbil, aquell que està menys dotat, mai no es quedi enrere sinó que vagi caminant amb el conjunt, que pugui anar vivint amb un mínim de dignitat. I moltes vegades se l’ajuda amb escreix perquè, amb més garanties, pugui fer front a la seva deficiència. La germanor i l’amistat sempre es donen entre persones que es coneixen entre elles.

La solidaritat -tan necessària si hom desitja un món més just- es dóna entre persones que majoritàriament no es coneixen però que saben de la seva existència mútua, de les seves dificultats i necessitats. La solidaritat és ajudar el més dèbil, aquell que no és del meu grup, del meu poble, nació o continent, aquell a qui no conec personalment però del qual sí que en conec les mancances i sofriments. Desenvolupar la solidaritat s’ha convertit en una necessitat urgent si volem assolir un món més just, que respecti la dignitat de les persones i els dret humans.

Sembla que la nostra societat vol eludir les seves responsabilitats. D’un banda, potser perquè hi ha realitats de les quals no ens sembla que en siguem responsables. L’amistat i la germanor ens fan sentir responsables, però ¿en què podem fonamentar la solidaritat perquè desencadeni també el compromís i la responsabilitat amb aquells amb els quals no estem units per uns llaços d’amistat? D’altra banda, tal vegada perquè tenim una visió poc realista vivim sense tocar de peus a terra i hi ha realitats que amaguem o que defugim perquè són massa dures.

L’economia, que és una ciència social, posa en evidència aquesta vivència sovint poc realista de l’entorn, alimentant unes distàncies immenses entre els qui augmenten vertiginosament el saldo dels seus comptes bancaris i els qui no poden atendre les necessitats bàsiques per sobreviure. Aquells que només pensen en acumular, viuen instal.lats en un món irreal i no s’adonen que, tard o d’hora, aquestes injustícies crearan desequilibris socials que, al capdavall, els afectaran.

Invertir en solidaritat, és a dir, en el bé de les persones que, malgrat no les coneixem directament comparteixen l’existència amb nosaltres, és invertir per satisfer les necessitats reals del nostre món. Una economia que inverteixi en el bé, la justícia i la pau, resulta més rentable que una economia que inverteix en guerra i mal. Per això, l’economia ha d’estar regida per la llibertat, una llibertat corresponsable i realista, lluny d’interessos i d’enganys. Alhora, l’economia ha de tenir com a nord, ha de ser guiada pel reconeixement de la dignitat de tots els existents, ja siguin coneguts i amics o bé desconeguts, és a dir, des d’una actitud solidària. I la intel.ligència també ha de ser fonament de l’economia amb l’objectiu d’invertir en coneixement i investigacions que ajudin a resoldre de manera realista els problemes que hi ha al món.

 
Serem capaços de crear una societat solidària, que utilitzi l’economia com una eina per construir un món més just?

L’economia s’ha convertit en una ciència de l’especulació en què tot és vàlid per enriquir-se?

No és més econòmic, a curt i a llarg termini, invertir en el bé de tots que no pas dedicar tants esforços a buscar els interessos personals i a competir desmesuradament els uns contra els altres?

Davant l’actual situació, quines pistes podem descobrir que ens facin entreveure que l’economia esdevé cada dia més solidària?

Jordi Cussó Porredón

Per participar al fòrum: http://www.helpingtohelp.org/forum

2. Des d’ajudant ajudar