David Martínez i García
Consultor econòmic financer

Hi ha tres característiques bàsiques que configuren el seu ésser: la llibertat, la intel·ligència i la capacitat d’estimar. L’ús que facin els individus de cadascuna d’aquestes capacitats definirà un model de societat i alhora un model econòmic.

Si l’individu utilitza la seva llibertat, sense límits, tindrem un model econòmic com l’actual, basat en la idea de creixement permanent. Si l’individu utilitza la seva intel·ligència per investigar sobre allò que li aporta un més gran benefici personal, tindrem un model econòmic com l’actual, en el qual el coneixement i la capacitat d’investigar es concentren en les mans dels països més poderosos. I per últim, si l’individu utilitza la seva capacitat d’estimar, per estimar-se a si mateix per damunt de tot, estarem davant d’un model econòmic com l’actual en el qual ressalta la idea d’economia del benestar.

Tenim actualment un model econòmic que se sustenta en tres pilars: el creixement sostingut, la concentració del coneixement i la investigació i l’economia del benestar. El model econòmic actual és un model molt poc solidari; alimenta el ressentiment, i propicia l’enfrontament.

Quin podria ser el model econòmic que donés una resposta més realista als problemes que actualment té plantejats el món?

Podríem pensar en un model econòmic que se sustentés, en primer lloc, en la llibertat responsable de l’individu com a contraposició a la idea de llibertat sense límits. Aquest nou plantejament ens portaria, probablement, al concepte econòmic de sostenibilitat.

En segon lloc, la utilització de la intel·ligència de l’individu ha de servir per poder buscar la promoció i la defensa de la dignitat de tots els éssers humans, no solament d’uns quants. Aquest salt qualitatiu en l’ús de la capacitat intel·ligent de l’individu ens portaria al concepte de globalització del coneixement i la investigació. 

I, en tercer lloc, la capacitat d’estimar que té l’ésser humà pot ser perfectament aplicada envers els altres en contraposició amb la capacitat d’estimar-se a un mateix, en primer lloc i per damunt de tot. Aquest últim canvi qualitatiu ens portaria cap al concepte de solidaritat.

Si uníssim els tres conceptes, tindríem un model econòmic alternatiu en què:

 
1) Tindria primacia la sostenibilitat davant del creixement sostingut.

Parlar de sostenibilitat des del punt de vista econòmic vol dir pensar en un canvi en el procés de producció i de consum, que tindria com a objectiu, d’una banda, arribar a la internalització de tots els costos productius, i de l’altra, anar cap a un model que no estigués basat en el creixement permanent. El nostre planeta, des del punt de vista mediambiental, no pot aguantar per gaire temps un model de producció i de consum basat en el creixement permanent, i alguns processos productius haurien d’incloure, dintre dels seus preus, uns costos derivats del deteriorament del medi ambient, que probablement farien que aquests processos es tornessin no rendibles, amb les conseqüències que això comportaria.

Hem globalitzat els mercats amb l’objectiu principal de disminuir els costos de producció i de transferir, als països menys desenvolupats, els processos més contaminants. Però, en fer-ho, no hem tingut en compte cap tipus d’estratègia a nivell socioeconòmic ni mediambiental. És a dir, hem tractat el tema mediambiental com un problema local sense voler veure que és un problema  planetari.

 
2) Tindria primacia la globalització del coneixement i la investigació en contraposició amb la idea de concentració.

El desenvolupament de les comunicacions, en especial Internet, ha facilitat l’accés i l’intercanvi d’informació a nivell mundial. Però el que no ha canviat és la concentració del poder d’investigació.

La investigació està concentrada en unes poques mans i, lògicament, és en les dels països més desenvolupats on es concentra la major quantitat de recursos per dur a terme aquesta investigació.

A més, les matèries objecte primordial d’investigació són aquelles que tenen assignats més recursos i, per tant, que interessen als països més desenvolupats. No interessa investigar sobre coses que no aportin una rendibilitat econòmica posterior. És necessari globalitzar el coneixement i descentralitzar el poder d’investigació per poder donar solució a problemes que, des del punt de vista del model econòmic actual, no són rendibles de solucionar.

 
3) Tindria primacia la solidaritat enfront de l’economia del benestar

Un model econòmic basat en la solidaritat ha d’anar substituint una relació de tipus «voluntari» per una relació més estable, basada en el compromís. Aquest principi de solidaritat ha de tenir com a eix principal el concepte de justícia social: justícia en la distribució dels béns i justícia en les relacions d’intercanvi.

La justícia en la distribució dels béns es concreta en l’ajuda per part dels països més desenvolupats cap als països més desafavorits, amb l’objectiu de propiciar un desenvolupament equilibrat amb el medi ambient i que permeti cobrir les necessitats bàsiques dels individus. Amb això no vull dir que per a fer justícia en la distribució dels béns calgui uniformar les necessitats (que seria la idea de la novel·la Un mundo feliz), sinó atendre la diversitat d’aquestes necessitats per tal de cobrir-les.

La justícia en les relacions comercials fa referència a la creació d’un marc que faciliti una més gran equitat en les relacions comercials. Aquesta equitat hauria de tenir la seva corresponent cobertura jurídica a nivell mundial, que s’hauria d’inspirar en un codi ètic de conducta. 

Quins podrien ser els principis d’aquest codi ètic que regiria les relacions d’intercanvi?

Podríem inspirar aquest codi ètic en les condicions que s’han de donar entre dues persones perquè hi hagi una veritable amistat commutativa, per a la qual cosa és necessari que es donin unes condicions d’equilibri i d’igualtat. De la mateixa manera, s’haurien de donar les relacions comercials entre els més poderosos i els menys desenvolupats. Entre d’altres, voldria destacar-ne quatre:

És bàsic que l’amistat es plantegi en un pla de llibertat; ningú no pot ser el nostre amic a la força. Una relació comercial justa no pot utilitzar el xantatge ni una relació d’esclavatge. Així, les relacions comercials seran sense conflicte i basades en la fidelitat.

Una relació d’amistat no es pot basar en l’engany; igualment una relació comercial, perquè sigui justa i duradora, no es pot basar en l’engany que facilita una posició de superioritat. Basar les relacions comercials en l’honestedat propicia la confiança, aspecte bàsic per dur a terme els negocis.

L’amistat no es pot comprar. Perquè una relació comercial sigui justa, no es pot fonamentar en una relació de prostitució, on es busqui el benefici personal a costa de comprar persones o institucions amb la intenció d’aconseguir el propi objectiu. Una relació comercial que tingui en compte els interessos de la comunitat propiciarà relacions comercials a llarg termini.

L’amistat no es pot basar en l’egoisme. Una relació comercial justa ha de buscar el benefici d’ambdues parts. Una relació comercial que no busca l’especulació propicia l’equilibri, afavoreix la creativitat i és incentiu de col·laboració.

Un model econòmic basat en aquest nou paradigma de sostenibilitat, globalització del coneixement i la investigació i solidaritat, ens portaria a reduir la distància entre la riquesa i la pobresa i a un nou escenari on les relacions econòmiques poguessin ser més justes. Alhora posaríem una bona base per reduir el ressentiment entre els pobles i tot això afavoriria l’objectiu últim de cercar la pau entre els pobles.

Però, com es pot passar de la situació actual a aquest nou model econòmic que plantegem? Quina és la clau per canviar la tendència actual? 

La clau està en la capacitat intel·ligent de l’home de saber veure la realitat. Estem funcionant amb un model econòmic que no contempla el futur. Vivim el present sense pensar en les conseqüències futures i això no és realista.

La persona ha de portar a terme aquest canvi a través d’instruments que té al seu abast: els poders polítics que aportin les regulacions necessàries; les empreses públiques i privades, capaces d’aportar la creativitat i la iniciativa dintre d’un nou marc d’actuació i d’adaptar-se al medi; i les entitats sense ànim de lucre o els cossos socials intermedis, capaços d’aportar la conscienciació i la sensibilització social tan necessària per mantenir invariables els criteris de solidaritat i justícia social.

Per dur a terme aquest canvi global cal que existeixi un marc jurídic i ètic d’actuació, també de caire global o universal. S’hauria d’assemblar a una mena de constitució universal que tingués un respecte absolut per la diversitat; és a dir, una constitució universal que ens unís en allò ètic i que ens permetés la diversificació en allò cultural. Aquesta Constitució Universal, entesa com a marc jurídic i ètic, hauria de fonamentar-se en els principis de justícia i pau. La Declaració del Drets Humans ha treballat en aquest intent, així com el document de la Carta de la Pau, dirigida a l’ONU, en què es posen de manifest deu punts, basats en evidències, segons els quals tota la humanitat podria posar-se d’acord per poder assolir la pau.